Al 1936, tota Europa va haver d’enfrontar-se a un terrible enemic: el feixisme totalitari.

Molts països ja havien caigut sota les urpes de la bèstia, i ​​molts d’altres estaven destinats a sucumbir. Itàlia restava agenollada sota el jou feixista des de feia més d’una dècada, Portugal portava deu anys justos, Alemanya havia estat conquerida pels nazis tres anys abans, i països com la Gran Bretanya estaven virant vers un règim de natura insana.

El 1936, el general Francisco Franco va llançar el seu atac contra la República espanyola, guanyant ràpidament el suport d'Itàlia i Alemanya, i amenaçant amb imposar el feixisme en un altre país europeu. Tot i que la societat civil europea s'enfrontava al mateix enemic en nombrosos fronts, l'elecció d'Espanya com a camp de batalla final va esdevenir una evidència. Després d'haver identificat Espanya com el cor d'una lluita més àmplia, milers de militants antifeixistes, que eren impotents en els seus propis països, es van unir i van viatjar a aquest país. Conduits per la onada de la Internacional Comunista, van prendre el nom de Brigades Internacionals.

L'exemple de la Guerra Civil espanyola és un recordatori que, en certs moments històrics, és necessari identificar un camp de batalla comú, on les forces de tots els països convergeixin. On podrien concentra els seus esforços les Brigades Internacionals d’avui?

Alguns podrien dir que a Grècia, el primer país de la UE en unir-se oficialment al Nou Tercer Món. Ja compta amb centenars de grups anarquistes i un gran nombre de moviments i organitzacions socials. Grècia és, sens dubte, un bon candidat per a esdevenir el terreny de joc on focalitzar tots els nostres esforços. Uns altres podrien dir que Itàlia és el lloc ideal. Un país amb un govern corrupte i plutocràtic que, finalment, s'esfondra sota el pes de la crisi econòmica, mentre les revoltes d’estudiants i treballadors estan creixent dia a dia. Itàlia també té una forta tradició i història dins la lluita de resistència, juntament amb una cultura anarquista generalitzada, especialment en les regions del sud.

Però, en aquesta llista, m'agradaria afegir-hi el Regne Unit: el laboratori de la post-crisi europea que vindrà. El Regne Unit és un país pacificat, normalitzat, del primer món. Suggereixo, doncs, de centrar les nostres energies aquí, perquè si el projecte totalitari del capitalisme triomfa a la Gran Bretanya, la resta d'Europa tindrà un model de "funcionament" a seguir. Una derrota al Regne Unit seria un pas endavant cap a una derrota general del sistema a tot el continent. Per aquesta raó, crec que igual que Espanya en la dècada de 1930, el Regne Unit s'ha de convertir en la destinació de les Noves Brigades Internacionals.

Com hem d’imaginar les Noves Brigades Internacionals? Jo crec que, en lloc de prendre les armes, la pràctica de la lluita d'avui ha de raure en la "prefiguració política ", és a dir, en l’aplicació immediata de models de vida que encara són utòpics. Gràcies a l'Acord de Schengen de lliure circulació dins de la UE i a la disponibilitat de transports barats, ara és possible realitzar migracions internes de persones en una escala que abans era inconcebible. Qualsevol persona jove i desocupada de qualsevol país europeu, pot viatjar ràpidament i sense massa diners al Regne Unit per un període indefinit de temps. Podríem inundar el Regne Unit, amb masses de brigadistes. Hi ha poc a perdre i "un món a guanyar."

Tenint en compte que les taxes d'atur dels joves en la majoria dels països europeus ronda el 20%, la gent que podria participar en les Brigades Internacionals és realment sorprenent. Un cop al Regne Unit, aquesta onada d'emigrants polítics - també coneguts com a Noves Brigades Internacionals - podria unir-se als projectes locals que perviuen arreu dels país: dels suburbis de Londres als de Manchester, Liverpool o Brighton. Centres socials que sorgeixen en la majoria de les ciutats i una sòlida xarxa de cooperació que travessa tota l'illa de la Gran Bretanya de punta a punta. A més, la trobada d'activistes afins per un període prolongat de temps - més les experiències a curt termini - desencadenaria noves estratègies de lluita i de vida, de barreja de conceptes, de pràctiques i de solucions, tot creant una base veritablement alternativa a les actuals estructures de la vida econòmica i social.

Joves desocupats d'Europa, mireu al vostre voltant! Què hi podeu perdre? Una vida miserable? Plena de frustracions? D’impotència? De submissió? Nosaltres, el poble del Regne Unit, els migrants i súbdits de la Corona, necessitem la vostra ajuda avui! Veniu a milers al nostre país! Anem, junts, a viure una experiència de vida lliure. Agafem-los per sorpresa!

Com Sun Tzu va dir una vegada, "apareix allà on l'enemic s’hagi d’afanyar a defensar-se, marxa amb rapidesa cap als llocs on no t'espera."

Federico Campagna va néixer als Alps italians i està estudiant un MA en Estudis Culturals a la Universitat de Goldsmiths. Una versió d’aquest article va ser publicat originàriament a th-rough.eu

Traduit per les Brigades Traductores – [email protected]